economia circular c. nom. f.

Concepte econòmic que proposa un nou paradigma en les relacions entre l’economia i l’ecologia, en contraposició a la denominada economia lineal, amb la finalitat de limitar el malbaratament de recursos naturals i l’impacte mediambiental. S’inscriu en el marc del desenvolupament sostenible i es basa en la voluntat de tancar el cicle de vida, a imitació de la natura.
Aquest concepte es troba des de 1960 en els treballs de Kenneth E. Boulding, The Economics of the Coming Spaceship Earth, i com a tal en el llibre The Economics of Natural Resources and the Environment, de David W. Pearce i R. Kerry Turner, publicat el 1990.
És un sistema econòmic d’intercanvi i de producció que, en tots els estadis del cicle de vida dels productes (béns i serveis), optimitza el flux de materials i energia, amb l’objectiu d’augmentar l’eficàcia de la utilització dels recursos i disminuir l’impacte sobre el medi ambient (amb menor generació de residus, els quals passen a convertir-se en recursos i tanquen el cicle), alhora que afavoreix el benestar de les persones.
L’economia circular es basa en set pilars: 1) l’abastament sostenible (agricultura ecològica), 2) l’ecoconcepció (integració del medi ambient des de la concepció d’un producte o servei i durant totes les etapes del seu cicle de vida), 3) l’ecologia industrial i territorial, 4) l’economia de la funcionalitat, 5) el consum responsable (de productes de proximitat), 6) l’allargament de la durada de l’ús (reparació i reutilització) i 7) el reciclatge i la valoració dels residus (recollida selectiva, reutilització dels residus). Aquests pilars se solen descriure amb la regla de les sis R: reduir, reutilitzar, reciclar, redistribuir, reparar i reflexionar.
En diversos països les polítiques públiques han incorporat aquest enfocament en el marc del desenvolupament sostenible i han establert estratègies de transició entre l’economia lineal i la circular, amb la creació d’instruments com els Instituts de l’Economia Circular. S’han desenvolupat indicadors per seguir els avenços en l’establiment de l’economia circular i passar a l’establiment d’una legislació reguladora.