economia de l’avaluació de la terra c. nom. f.

Mètode d’anàlisi per predir el valor microeconòmic d’implementar un sistema d’ús de la terra determinat, en les diferents unitats cartogràfiques de terres establertes en un procés d’avaluació física en una zona concreta. Això permet establir comparacions i prioritats, prendre decisions sobre si les inversions de capital estaran justificades, sobre la base del valor econòmic, i determinar les classes d’ús que cal prioritzar, amb criteris de sostenibilitat.
És un procés complex que es basa en el càlcul dels retorns nets en termes monetaris esperables en les diferents unitats cartogràfiques, tenint en compte la seva aptitud en diferents escenaris futurs, amb inversions per a possibles millores majors, així com als impactes econòmics, socials i culturals esperables.
Hi ha diversos enfocaments: 1) anàlisi cost-benefici (avaluació dels costos i beneficis associats a un projecte d’inversió per determinar-ne la rendibilitat, no només financera, sinó també social i mediambiental; els costos i beneficis han de ser avaluats i expressats en unitats monetàries i cal prioritzar possibles alternatives), 2) anàlisi del marge brut (investigació de la rendibilitat d’un sistema agrari per a l’agricultor; correspon al benefici directe calculat com la diferència entre el preu de venda i els costos de producció) i 3) taxa interna de rendiment i funcions d’utilitat, entre d’altres.