economia del medi ambient c. nom. f.

Branca de l’economia política que avalua els costos de la gestió de la degradació del medi ambient i l’eficàcia de les diferents polítiques de protecció. Sorgida a partir dels anys seixanta del segle xx, inicialment plantejava una crítica radical del creixement econòmic, al qual considera el responsable de la degradació mediambiental. A principis del segle xxi se centra a avaluar de forma precisa els costos de la degradació del medi ambient i els efectes dels instruments de política econòmica per mitigar-la (taxes, subvencions o normatives). Amb la introducció del concepte de desenvolupament sostenible el 1987 (Comissió Mundial per al Medi Ambient i el Desenvolupament de l’ONU), l’economia del medi ambient adquireix més rellevància i planteja la cooperació entre l’àmbit econòmic i l’àmbit mediambiental.