edafologia f.

Ciència que estudia el sòl com a cos i recurs natural a la superfície terrestre o sota aigües someres.
Aquesta ciència estudia la formació, la morfologia, els components, les propietats, la classificació, l’avaluació, la distribució geogràfica, els processos de degradació i rehabilitació i les funcions i els serveis ecosistèmics del sòl.
Les bases científiques de l’estudi del sòl van ser establertes a finals de segle xix per científics russos. Vassili V. Dokutxaiev (1846-1903) és el fundador de la ciència del sòl moderna, una ciència que aporta explicacions independents de les d’altres disciplines, sobretot en el camp de la formació d’agregats, la diferenciació d’horitzons i la distribució de sòls en la coberta edàfica mundial.
Hi ha certa confusió sobre les equivalències i l’abast del terme ciència del sòl en les seves traduccions a diferents idiomes. Després dels acords dels científics d’aquesta disciplina presos en els congressos de Roma (1924) i de Madison (Estats Units d’Amèrica, 1927), la ciència que s’ocupa de l’estudi del sòl va passar a denominar-se en anglès soil science, mentre que en la majoria de països hispanoparlants s’ha generalitzat l’ús dels termes edafologia i ciència del sòl com a sinònims.
El terme anglès edaphology o el francès édaphologie són false friends del terme espanyol edafología o del català edafologia, ja que el significat científic establert en cada llengua difereix. Els termes anglès i francès s’utilitzen amb un caràcter restrictiu que indica la «part de la ciència del sòl que tracta de la influència dels sòls en els organismes vius, especialment de les relacions existents entre el sòl i el creixement de les plantes».
El terme francès pedologie s’utilitza com a equivalent de science du sol, però el terme anglès pedology —de vegades traduït de forma directa a l’espanyol com a pedología— expressa una branca de la soil science l’objectiu de la qual, com indica Jacob S. Joffe, «Ã©s dilucidar les lleis naturals que regeixen l’origen, la formació i la distribució dels sòls», de manera que no hi ha sinonímia en anglès entre pedology i soil science. El terme anglès soil science abasta dues grans divisions: l’edaphology i la pedology.
Emilio Huguet de Villar (Granollers, 1871 - Rabat, 1951) —nascut Emili Huguet i Serratacó— va ser qui va introduir l’estudi del sòl a Espanya i qui va proposar el terme edafología (en català, edafologia) com a equivalent de soil science. El mot edafología tenia a favor seu l’ús que, des de feia molt temps, es feia de factor edàfic en els àmbits de la geobotànica i la biologia. L’ús d’aquest terme es va generalitzar a Espanya a partir de la creació l’any 1939 de l’Institut d’Edafologia, Ecologia i Fisiologia Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i dels centros de edafología i les cátedras de edafología en molts països hispanoparlants.