edafotret m.

Unitat de fàbrica discreta present en el material del sòl. És el resultat de processos edafogènics (actuals o passats), de manera que no pot haver estat heretada del material originari. En observacions micromorfològiques resulta identificable respecte del material que l’envolta per: 1) una concentració diferent d’un o més components (texturals, matèria orgànica, cristal·lins, amorfs o d’empobriment); o 2) una fàbrica interna diferent (de fàbrica o excremental). No s’ha establert un límit superior de mida mentre que el límit inferior és de l’ordre de 20 μm (límit inferior observable amb un microscopi petrogràfic). Substitueix el terme tret edàfic de R. Brewer i J. R. Sleeman.