efecte solana-obaga c. nom. m.

Resultat derivat de l’orientació d’un vessant en una zona de muntanya i que es reflecteix en les característiques de sòl i la vegetació. A l’hemisferi nord, el vessant orientat al nord correspon a una obaga i l’orientat al sud a una solana, la qual cosa provoca diferències en la radiació solar rebuda, l’evapotranspiració, la quantitat d’aigua infiltrada, la disponibilitat d’aigua per a les plantes, la coberta vegetal i l’escolament superficial, entre altres aspectes. Això té incidència en els valors dels factors de formació, la qual cosa es reflecteix en diferències en: la quantitat de matèria orgànica aportada al sòl per la vegetació, la intensitat en la translocació i rentatge de components i l’horitzonació, entre altres aspectes.