eficiència d’un nutrient c. nom. f.

Capacitat d’un nutrient per produir un efecte positiu.
L’eficiència d’un nutrient i la resposta d’un cultiu depenen dels factors següents: 1) les condicions climàtiques, perquè l’eficiència és més gran en anys relativament secs, ja que hi ha menys risc de pèrdues per percolació; 2) la fertilitat del sòl, perquè l’eficiència és més gran en aquells sòls el nivell de nutrients dels quals és baix; 3) la mobilitat del nutrient al sòl, perquè l’eficiència és menor en aquells nutrients que poden ser retrogradats a formes insolubles (com és el cas del fòsfor a formes apatítiques) o bé fixats a les superfícies d’òxids de ferro (com és el cas del fòsfor o del potassi en espais interlaminars d’alguns minerals d’argila); 4) el tipus de cultiu, perquè l’eficiència és major en cultius amb un període de creixement curt.