eficiència fisiològica c. nom. f.

D’acord amb Dobermman (2005), eficiència expressada com a kg d’increment del rendiment d’un cultiu per kg de nutrient aplicat.
Depèn dels factors següents: 1) mobilitat i fixació del nutrient al sòl; 2) moment d’aplicació; 3) localització del fertilitzant; 4) demanda de nutrients de les plantes; 5) característiques de la rizosfera; 6) risc de volatilització i pèrdues per percolació; 7) humitat i temperatura del sòl; 8) efectes de la salinitat en la germinació.
L’eficiència fisiològica (EF) s’expressa de la manera següent:

     EF = (R – R₀) / (U – U₀)
R és el rendiment del cultiu amb aplicació de nutrients; R₀ és el rendiment del cultiu sense aplicació de nutrients; U és l’absorció de nutrients del sòl en la planta a maduresa fisiològica; U₀ és l’absorció de nutrients sense aplicació de fertilitzant.
En el cas dels cereals, per al nitrogen, l’eficiència fisiològica es troba en el rang de 40 a 60 kg kg^–1; en sistemes ben manejats és superior a 50.