ejido m.

En els seus orígens, terra concedida a una comunitat rural pel govern mexicà com a resultat de la distribució de terres de latifundis impulsada per la Reforma agrària empresa el 1910 després de la Revolució mexicana.
La finalitat era afavorir la propietat social de la terra mitjançant la formació d’ejidos, la qual cosa va constituir una gran conquesta social. Cada ejido pertanyia a una comunitat concreta, si bé era explotat majoritàriament de forma individual, en usdefruit. La parcel·la ejidal (de 5 a 10 ha) estava jurídicament protegida: no es podia vendre, ni llogar, ni hipotecar, encara que sí que podia heretar-se.
En els ejidos inicials es practicava una agricultura extensiva de subsistència, amb una rotació de terres i cultius basada en la fertilitat natural del sòl, fins al seu esgotament, moment en el qual es deixava en guaret perquè recuperés la fertilitat durant de dos a set anys, segons les necessitats d’aliments dels ejidataris (agricultura itinerant). En alguns casos, la intensitat d’utilització, la mala qualitat dels sòls, els pocs coneixements tècnics i els processos erosius van fer que el sòls s’anessin degradant, que la superfície ocupada per afloraments rocosos anés en augment i, finalment, que la zona fos abandonada.
En l’època del president Lázaro Cárdenas (1934-1940) es va reimpulsar el repartiment de terres i la restitució ejidal va ser l’objectiu preferent de la reforma en aquest període. Es van constituir els ejidos col·lectivitzats, com un intent d’integració dels ejidos a l’economia nacional, com a productors d’articles comercialitzables, com a consumidors i com a ciutadans, alhora que es neutralitzava el potencial revolucionari dels camperols pobres.
Aquests nous ejidos, molt intervinguts per l’Administració, juntament amb les terres econòmicament viables pertanyents a propietaris privats van ser la base del desenvolupament posterior del sector agrari a Mèxic en aquells anys. No obstant això, governs posteriors van afavorir l’expansió de l’agricultura comercial privada i el repartiment de terres es va convertir en un instrument de manipulació política i de control dels camperols, i va perdre la seva significació social i econòmica inicial.
El sistema d’ejidos va entrar definitivament en crisi amb la reforma de l’article 27 de la Constitució Mexicana l’any 1992, que va alliberar la propietat social de la terra del seu caràcter inembargable i intransferible, cosa que va afavorir la formació de grans explotacions agrícoles amb un model agroindustrial per a l’exportació en un marc neoliberal.