empobriment m.

En edafogènesi, procés pel qual un horitzó o un sòl perd un o més components. Pot tenir causes i conseqüències diverses: 1) eluviació d’un o més components dins el sòl (argila, matèria orgànica, carbonat de calci, òxids de ferro, guix, sílice, etc.); 2) erosió hídrica o eòlica, amb pèrdues des de la superfície del sòl (matèria mineral, matèria orgànica, nutrients, etc.); 3) processos de pèrdua lateral de minerals d’argila naturalment dispersa dels horitzons superficials (elutriació) en sòls en vessants; i 4) per pràctiques de cultiu que no prevegin compensar les extraccions de nutrients absorbits i exportats amb les collites; entre altres processos.