encrostament m.

Terme genèric utilitzat principalment pels edafòlegs francesos per a designar diverses tipologies d’acumulació de carbonat de calci o de guix al sòl, contínues, endurides o cimentades. Poden presentar diverses morfologies: 1) acumulacions nodulars; 2) acumulacions massives no cimentades; 3) acumulacions amb cert grau de cimentació; 4) acumulacions fortament cimentades, entre d’altres. Algunes modalitats es coneixen amb noms locals, sense una definició quantitativa precisa, i la terminologia varia segons l’àmbit científic d’aplicació. ST i WRB estableixen una divisió basada en si el material no està cimentat (horitzó càlcic i horitzó gípsic) o si està cimentat (horitzó petrocàlcic i horitzó petrogípsic).