endopèdon càlcic c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic (ST 2014) mineral, subsuperficial, que presenta una acumulació significativa no cimentada de carbonat de calci (de vegades amb carbonat de magnesi) secundari. És de color blanquinós; dona reacció al HCl 1 m. L’acumulació pot presentar diverses morfologies: 1) en forma difusa impregnant la matriu o en forma de partícules de calcita fina (1 mm) disperses en la matriu, la concentració de carbonat de calci pot ser tal que hagi fet desaparèixer l’aspecte del material d’acollida; 2) com concentracions discretes (oòlits, pisòlits, nòduls durs). L’horitzó pot arribar a ser extremament dur en sec, però una mostra submergida en aigua durant unes hores es disgrega. La presència de pseudomicelis de carbonat de calci no es considera suficient com a criteri de diagnòstic.
Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: 1) té un gruix igual o superior a 15 cm; 2) un determinat contingut de carbonat de calci, més gran que el de l’horitzó subjacent; 3) no està cimentat o endurit per carbonat de calci o ho està de manera discontínua amb fractures.
És freqüent en sòls de climes semiàrids i àrids amb règim d’humitat no percolant (ústic, xèric o arídic). És característic dels ordres: Alfisol (p. e., Haplustalf càlcic), Aridisol (Calcid), Inceptisol (p. e., Calciustept), Vertisol (p. e., Calcixerert). A WRB consulteu horitzó càlcic, els requeriments del qual difereixen dels de ST.