endopèdon càndic c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic mineral (ST 2014), subsuperficial, fortament meteoritzat, que presenta un increment relatiu en el contingut d’argila total respecte a l’horitzó suprajacent; argila de baixa activitat de canvi (candita); amb pocs o sense revestiments d’argila; i sense o amb molt poc increment en la relació d’argila fina a argila total, respecte a l’horitzó eluvial suprajacent; amb òxids i hidròxids de ferro i alumini. El percentatge d’argila s’estableix mesurant amb el mètode de la pipeta o estimant amb la fórmula: 2,5×[θ₁₅₀₀ − C.O.], on θ₁₅₀₀ és el percentatge d’aigua a 1500 kP; C. O. és el percentatge de carboni orgànic, dels dos mètodes el que doni un resultat més alt, però no més gran de 100. Aquest horitzó es va introduir a ST com a intermedi entre l’endopèdon argílic i l’endopèdon òxic en relació amb les argiles, que són de baixa activitat, i perquè rarament mostra argila il·luviada. Permet diferenciar sòls de l’ordre Ultisol dels d’Alfisol; i els d’Oxisol dels d’Inceptisol.
Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: 1) un horitzó suprajacent que tingui textura grossa amb un gruix de com a mínim 18 cm o de 5 cm, si el límit és abrupte; 2) té el seu límit superior a la profunditat a la qual es produeix un increment específic de la fracció argila en un determinat percentatge i distància vertical; i entre 100 i 200 cm de profunditat segons la granulometria dels 100 cm superiors; 3) té un gruix de com a mínim 30 cm (o 15 cm si hi ha un contacte específic); 4) té una classe textural arenofranca molt fina o més fina; 5) capacitat d’intercanvi catiònic a pH 7 igual o de menys de 16 cmol_c kg⁻¹ d’argila i una capacitat d’intercanvi catiònic efectiva (CICE) igual ode menys de 12 cmol_c kg⁻¹ a 50 % o més del seu gruix; 6) el contingut de carboni orgànic decreix de forma regular amb la profunditat. Es presenta en sòls de l’ordre Alfisol (Candiaqualf, Candiudalf, Candiustalf); Ultisol(Candiaquult, Candihumult, Candiustult); i Oxisol (Candiperox, Candiudox) i els extragraus Candi- (Albaaquult càndic).