endopèdon espòdic c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic mineral (ST 2014), subsuperficial, amb una acumulació il·luvial de complexos de Al i Fe, amb matèria orgànica i de sesquiòxids lliures de ferro i alumini amorfs, resultat d’un procés de podzolització. Té càrrega depenent del pH elevada; una superfície específica relativament gran i una capacitat de retenció d’aigua elevada. Sol estar sota d’un horitzó genètic O, A, Ap o E.
Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: materials espòdics a més d’un 85 % en una capa de 2,5 cm o més de gruix, que no forma part de cap horitzó Ap. És característic de l’ordre Espodosol. A WRB es defineix l’horitzó espòdic, els requeriments del qual no coincideixen amb els de ST.