endopèdon glòssic c. nom. m. |
CLASSIFICACIÓ, TAXONOMIA I CORRELACIÓ DE SÒLS |
ORIGEN DEL SÒL I ORGANITZACIONS EDÀFIQUES |
|
|
Horitzó de diagnòstic mineral (ST 2014), subsuperficial, que es desenvolupa com a resultat de la degradació d’un horitzó argÃlic, cà ndic o nà tric, dels quals l’argila i els òxids de ferro lliure n’han estat remoguts seguint vies preferents de circulació d’aigua (esquerdes, canals d’arrels o espais entre agregats), fet que ha donat lloc a la formació de llengües de material à lbic que penetren en l’horitzó subjacent. Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: 1) gruix de com a mÃnim 5 cm; 2) part eluvial constituïda per material à lbic entre un 15 i un 85 % de l’horitzó; 3) restes de part il·luvial dels horitzons argÃlic, cà ndic o nà tric. És caracterÃstic de l’ordre Alfisol (p. e., Glossaqualf); Aridisol (Natrà rgid glòssic); Mol·lisol (Natraquoll glòssic); Ultisol (p. e., Fragiudult glòssic). A WRB s’ha definit la propietat de diagnòstic llengües albelúviques i el qualificador glòssic. |
|
|
|
|
| en glossic endopedon | es endopedión glósico | fr endopedon glossique | gl endopedión glósico |
|
 |