endopèdon nàtric c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic mineral (ST 2014), generalment subsuperficial, il·luvial, que es caracteritza per tenir un contingut d’argila significativament més gran que el dels horitzons suprajacents. La il·luviació d’argila s’ha vist afavorida per l’acció dispersant del sodi intercanviable. La seva estructura és molt inestable. És molt desfavorable per al creixement de les plantes, per la seva baixa conductivitat hidràulica i pels efectes tòxics del sodi.
Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: 1) el gruix requerit depèn de la classe textural; 2) té evidències d’il·luviació d’argila (ponts que uneixen grans de sorra, revestiments d’argila en els porus o en les superfícies dels agregats, o, en làmina prima, argila orientada, o una relació entre argila fina i argila total més alta que en l’horitzó eluvial, si hi ha fenòmens d’expansió-retracció; 3) pot tenir estructura columnar (més visible quan l’horitzó està sec), prismàtica o en blocs; i 4) té un percentatge de sodi intercanviable (ESP) d’un 15 % o més o una relació de sodi intercanviable (SAR) de com mínim 13; o bé els elements intercanviables, determinats a pH 8,2, compleixen [Mg²⁺+Na⁺] > [Ca²⁺+Acidesa intercanviable], dins dels 40 cm del seu límit superior, si l’ESP és igual o superior a 15 (o el SAR ≥ 13) en un o més horitzons dins dels primers 200 cm del sòl. És característic de l’ordre Alfisol (p. e., Natrixeralf), Aridisol (p. e., Natràrgid), Mol·lisol (p. e., Natralboll), Vertisol (p. e., Natraqüert). A WRB s’ha definit l’horitzó nàtric.