endopèdon òxic c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic mineral (ST 2014), subsuperficial, amb estat de meteorització molt avançat i que no té propietats àndiques. Consisteix en una barreja d’òxids hidratats de Fe o de Al o de tots dos; amb quantitats variables de minerals d’argila 1:1 de baixa activitat de canvi (caolinita); i minerals accessoris molt resistents a la meteorització, com quars. Els minerals primaris han desaparegut (cosa que el diferencia d’un horitzó càmbic). L’absència d’argila naturalment dispersa en algun lloc, li confereix una resistència gran a l’erosió i una elevada permeabilitat. És freqüent la presència de línies de pedres. Es troba generalment en sòls molt vells situats en superfícies geomorfològiques molt estables (del Plistocè mitjà o més antigues), planes o lleugerament ondulades. Rarament es troba fora de climes tropicals o subtropicals, si bé la seva distribució, força independent de la precipitació actual, suggereix que alguns s’han format sota unes condicions del passat molt més plujoses que les actuals.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: 1) un gruix de com a mínim 30 cm; 2) una classe textural francosorrenca o més fina; 3) menys d’un 10 % de minerals meteoritzables a la fracció de 50 a 200 μm; 4) estructura de roca en menys d’un 5 % del seu volum (llevat que els litorelictes estiguin revestits amb sesquiòxids); 5) dins d’una distància vertical de 15 cm o més des del seu límit superior, en augmentar la profunditat, hi ha un increment en el contingut d’argila, el percentatge d’augment de la qual depèn de la textura de l’horitzó superficial; 6) capacitat d’intercanvi catiònic a pH 7 igual o inferior a 16 cmol_c kg⁻¹ d’argila; i una capacitat d’intercanvi catiònic efectiva igual o inferior a 12 cmol_c kg⁻¹ d’argila.
És característic de l’ordre oxisol; i dels integrats Oxic en l’ordre Andisol (Hapludand òxic, Haplustand òxic); i presenten alguns dels caràcters dels integrats Oxic en sòls de l’ordre Inceptisol (Dystrudept òxic).