endopèdon petrogípsic c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic mineral (ST 2014), que presenta una acumulació de guix secundari (CaSO₄ · 2 H₂O), cimentada (un fragment no es disgrega en aigua després de submergir-l’hi durant diverses hores). Generalment és subsuperficial, però pot trobar-se en superfície formant una crosta contínua de guix, endurit i dividit en plaques poligonals amb un horitzó gípsic subjacent. En general es presenta en sòls amb règim d’humitat no percolant (regions àrides, règim arídic), si bé en un ambient totalment diferent. En l’ordre Gelisol, els subgrups Anhiortel petrogípsic i Anhiturbel petrogípsic poden tenir aquest tipus d’horitzó.
Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: 1) està cimentat o endurit per guix, amb altres agents cimentants o sense; 2) les arrels només poden penetrar, fins i tot si està humit, per esquerdes verticals (separades 10 cm o més); 3) té un gruix de com a mínim 5 mm; 4) té com a mínim un 40 % (en massa) de guix. És característic de l’ordre Aridisol (Petrogípsic, Haplosàlid petrogípsic, Petroàrgid ústic petrogípsic). A la WRB s’ha definit l’horitzó gípsic els requeriments del qual no coincideixen amb els de ST.