endopèdon plàcic c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic mineral (ST 2014), subsuperficial, format per una capa prima, ondulada, de color negre o vermell fosc, que està cimentada per òxids de ferro (o Fe i Mn) o per complexos ferro-matèria orgànica, fet que el fa poc permeable i, gràcies a la seva continuïtat lateral, impenetrable per a les arrels. Pot estar associat a un horitzó espòdic.
Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: 1) està cimentat o endurit amb ferro o ferro i manganès i matèria orgànica, amb altres agents cimentants o sense; 2) té continuïtat lateral, que fa que les arrels només puguin penetrar per les esquerdes verticals, l’espaiament horitzontal és igual o superior a 10 cm; 3) té un gruix de com a mínim 1 mm i, quan està associat amb materials espòdics, és de menys de 25 mm. És característic de l’ordre Andisol (Placudand); Espodosol (Placohumod); Inceptisol (alguns Petraquepts), entre d’altres. A la WRB s’ha definit el qualificador Placic.