endopèdon sàlic c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic mineral (ST 2014), subsuperficial (de vegades superficial), d’acumulació de sals més solubles que el guix en aigua freda. Característic de sòls salins.
Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: com a mínim 15 cm de gruix i durant 90 dies consecutius o més en anys normals: 1) una conductivitat elèctrica de l’extracte de pasta saturada (CE_s) igual o de més de 30 dS m⁻¹ a 25 °C; i 2) el producte de la CE_s pel gruix és igual o de més de 900. És característic de l’ordre Alfisol (Natrustalf salídic); Aridisol (Sàlid); Gelisol (Aquortel sàlic), Inceptisol (Sulfaqüept salídic); Mol·lisol (Calciustoll salídic), entre d’altres. A WRB s’ha definit l’horitzó sàlic, els requeriments del qual no coincideixen amb ST.