endopèdon sòmbric c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic mineral (ST 2014), subsuperficial, ben drenat, amb una acumulació d’humus il·luvial, fet que li confereix una coloració més fosca que l’horitzó suprajacent. L’humus il·luviat no està associat amb l’alumini (que el diferencia d’un horitzó espòdic), ni és per sota d’un horitzó àlbic, ni està dispers per Na (que el diferencia d’un horitzó nàtric). En camp es pot confondre amb un horitzó A enterrat, confusió que es pot aclarir si s’estudia en làmina prima, ja que la matèria orgànica es troba més concentrada en les cares dels agregats i en els porus, que no pas dispersa i uniformement distribuïda en tota la matriu. És característic d’àrees fredes i humides (règim d’humitat percolant), de planes elevades i de muntanyes de regions tropicals o subtropicals, de manera que el percentatge de saturació de cations bàsics (amb NH₄OAc a pH 7,0) és inferior al 50 %. És característic de l’ordre Oxisol (Sombriperox), Ultisol (Sombrihumult), entre d’altres. A WRB s’ha definit l’horitzó sòmbric, els requeriments del qual no coincideixen amb ST.