endopèdon sulfúric c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic mineral (ST 2014), subsuperficial, extremament àcid a causa de la formació d’àcid sulfúric per oxidació de minerals rics en sulfurs o de materials orgànics, després d’haver estat drenats de manera natural o artificial o per accions antròpiques que els han posat en superfície. És limitant per a la majoria de les plantes.
Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: tenir un gruix de com a mínim 15 cm; estar compost per materials minerals o orgànics que tenen un pH (1:1 en aigua o en el mínim d’aigua que permeti la lectura) de 3,5 o més àcid; o de menys de 4,0, si hi ha sulfurs o altres minerals que continguin sofre que produeixen àcid sulfúric en oxidar-se; i el pH baix es deu a àcid sulfúric. Presenta les evidències següents: o bé, 1) concentracions de jarosita, schwertmannita i altres sulfats de ferro i/o alumini, hidroxisulfats i sofre elemental; o bé, 2) el contingut de sulfat soluble en aigua és de com a mínim d’un 0,05 %; o bé, 3) la capa immediatament subjacent conté sulfurs. És característic dels ordres Entisol (Fluvaqüent sulfúric); Gelisol (Aquortel sulfúric); Histosol (Sulfohemist); Inceptisol (Sulfaqüept); Vertisol (Sulfaqüert), entre d’altres. A la WRB es defineix l’horitzó tiònic.