Entisol m.

Concepte i morfologia. Ordre de sòls minerals de ST (2014) amb desenvolupament escàs i que només presenten un epipèdon òcric, sense horitzons de diagnòstic subsuperficials i que, en algun cas, poden arribar a presentar un horitzó àlbic.

Gènesi. Es poden formar: 1) en superfícies molt joves, per processos de cumulització repetits (planes al·luvials, deltes, estuaris, peus de vessant); per processos erosius molt actius en vessants; o per ser d’exposició recent (fluxos de lava, activitats antròpiques); 2) en regions àrides, tant fredes com càlides; 3) en llocs amb materials originals excepcionalment resistents a la meteorització, com ara quarsites i sorres; 4) infertilitat i toxicitat del material originari, com la serpentinita; 5) excés d’aigua i fins i tot submersió durant períodes molt prolongats.

Ús i maneig. Són molt diversos, des de sòls forestals a sòls agrícoles.

Classificació. Amb vista a la classificació, cal consultar la clau. S’han definit els subordres següents: Wassent (inundats permanentment, submergits durant almenys vint hores cada dia de l’any), Aqüent (saturat per aigua prop de la superfície, permanentment o temporalment), Psamment (textura sorrenca, caràcter psammèntic i menys d’un 35 % en volum de fragments de roca), Fluvent (formats en sediments al·luvials estratificats recents, terres al·luvials amb caràcter fluvèntic), Ortent (formats en superfícies joves amb erosió activa). Els grups reflecteixen una combinació de propietats importants.