epipèdon antròpic c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic mineral (ST 2014), format a la part superior del sòl a partir de material aportat per activitat humana o material que aquesta altera intencionadament (s’exclouen les pràctiques agrícoles en la seva formació, no en el seu ús posterior). Els epipèdons antròpics contenen: o artefactes diferents als associats amb les pràctiques agrícoles; o materials de rebuig; o condicions antràqüiques (saturació àntrica). Es poden presentar en àrees prèviament excavades i són exemples característics dels sòls de jardins, abocadors, enderrocs de mina, jaciments arqueològics i àrees urbanes. Poden satisfer els requisits d’altres epipèdons.
Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: 1) quan està sec, les unitats estructurals no superen els 30 cm; 2) té menys d’un 50 % d’estructura de roca en total; 3) format per material alterat o transportat que: o bé, està directament a sobre de runa de mineria, materials dragats o un contacte lític; o bé tenen artefactes i escombraries; o bé, materials de rebuig; o bé condicions antràqüiques; 4) un gruix de 25 cm o bé tot el gruix del sòl fins a una capa limitant per al desenvolupament de les arrels; 5) té un valor n igual o superior a 0,7. És característic de sòls de l’ordre Aridisol (Haplocàmbids antròpics); Entisol (Torrifluvents o Udortents antròpics); Mol·lisol (Calciudolls antròpics petrocàlcics); i Ultisol (Candihumults o Canhaplohumults antròpics, entre d’altres). A la WRB es defineixen els horitzons antroedafogènics.