epipèdon folístic c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic orgànic (ST 2014) format a la part superior d’un sòl mineral. Està constituït per una o més capes de material orgànic ben airejat (fullaraca en diferents graus de descomposició), que no està saturat d’aigua trenta dies (acumulats) a l’any en anys normals (i no està drenat artificialment). És típic de zones de bosc de diferents ambients. Correspon a un horitzó O.
Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: 1) si no està conreat, té un gruix de com a mínim 20 cm i, o bé conté com a mínim un 75 % (en volum) de fibres de Sphagnum, o bé, té una densitat aparent inferior a 0,1 g cm⁻³; o bé té un gruix de com a mínim 15 cm; o 2) si es tracta d’un sòl conreat, l’horitzó Ap, després de barrejar un gruix de 25 cm té un contingut de carboni orgànic de: com a mínim un 8 %, si no conté argila; o un 16 % o més, si té un 60 % o més d’argila; o quantitats intermèdies. És característic de sòls de l’ordre: Inceptisol (Distrocriept folístic); Andisol (Fulvicriand folístic, Haplocriand folístic, Vitricriand folístic); Gelisol (Haplortel folístic, Mol·lortel folístic, Umbrortel folístic); Espodosol (Haplocriod folístic, Humicriod folístic). A la WRB es defineix l’horitzó fòlic.