epipèdon hístic c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic orgànic (ST 2014), format a la part superior del sòl i que està constituït principalment per material orgànic, acumulat en un mitjà saturat d’aigua (com a mínim 30 dies acumulats a l’any) i amb condicions reductores durant un temps durant els anys normals. Els criteris per a l’epipèdon hístic poden complir els requisits dels sòls orgànics, però, és un horitzó de diagnòstic només per a sòls minerals. Un horitzó hístic que sigui un Ap conté material mineral i pot ser part d’un horitzó úmbric o mòl·lic. Pot tenir un horitzó espòdic a sota.
Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments són: 1) si no està conreat, té un gruix de 20 a 60 cm i, o bé conté com a mínim un 75 % (en volum) de fibres de Sphagnum, o bé, té una densitat aparent inferior a 0,1 g cm⁻³; o bé té un gruix de com a mínim 15 cm; o 2) si es tracta d’un sòl conreat, l’horitzó Ap, després de barrejar un gruix de 25 cm té un contingut de carboni orgànic de: com a mínim un 8 %, si no conté argila; o un 16 % o més, si té un 60 % o més d’argila; o quantitats intermèdies. És característic de sòls de l’ordre: Alfisol (Glossaqualf hístic); Andisol (Criaquand hístic, Duraquand hístic, Placaquand hístic); Entisol (Sulfaqüent hístic); Gelisol (Histortel); Inceptisol (Criaqüept hístic, Gelaqüept hístic); Mol·lisol (Criaquoll hístic, Endoaquoll hístic); Oxisol (Eutaquox hístic, Haplaquox hístic); Espodosol (Alaquod hístic, Duraquod hístic. A la WRB (2016) es defineix l’horitzó hístic, els requeriments del qual no coincideixen amb els ST (2014).