epipèdon òcric c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic de superfície (ST, 2014) mínimament desenvolupat, generalment de poc gruix i de color clar, però sense cap requeriment especial que permeti homologar tots els horitzons òcrics. Pot assemblar-se molt a altres epipèdons, dels quals se’n diferencia perquè no té una o més característiques (color, gruix, estructura, contingut de matèria orgànica o altres).
ST no proporciona una llista de requeriments característics d’aquest epipèdon. No obstant això, perquè pugui ser un epipèdon òcric cal: 1) que s’hagi format prop o en la superfície; 2) que l’estructura de roca (incloent-hi l’estratificació fina) hagi desaparegut en la seva majoria; 3) que presenti un cert enfosquiment per matèria orgànica; i 4) que no tingui un o més caràcters de tots els altres epipèdons. És característic de sòls de l’ordre Aridisol; Espodosol (Alaquod aèric); Ultisol (Albaquult), entre d’altres. A la WRB (2016) s’ha suprimit aquest epipèdon.