equació general de l’edafogènesi c. nom. f.

Model conceptual establert per Hans Jenny el 1941 per estudiar, explicar o predir la formació i distribució dels sòls en una coberta edàfica, a partir dels valors dels factors de formació del sòl. És un model factorial-funcional que: 1) identifica com a components principals de l’edafogènesi 5 factors de formació: factor material originari o roca mare (RM), factor clima (Cl), factor organismes vius (OV), factor posició en el relleu o topografia (PR) i factor temps (T), en el cas que siguin variables independents; i 2) proposa relacionar quantitativament els valors dels factors de formació amb propietats del sòl, la qual cosa pot resultar difícil d’establir amb caràcter general.
La funció que expressa la relació entre el sòl (S) i els valors dels factors de formació s’anomena equació general o fonamental de l’edafogènesi, que s’escriu com: S = f(RM, Cl, OV, PR, T). La condició que els factors siguin variables independents no se sol complir, de manera que l’equació general no pot ser resolta. No obstant això, el model és útil per plantejar funcions univariants , on variï un únic factor i els altres, o no varien o, si ho fan, la seva variació no influeix en la propietat del sòl estudiada. En alguns casos s’ha pogut arribar a solucions quantitatives, atès que es poden tractar informàticament un gran nombre de dades i desenvolupar models de simulació. Es tracta d’un model de caixa negra, ja que només proporciona informació sobre com varia el sistema sòl amb els factors externs, i no informa sobre els mecanismes interns (processos edafogènics) que hi tenen lloc.