erosió² f.

Procés de despreniment, disgregació i transport de partícules o agregats fins de sòl, o de fragments de roca per agents erosius.
Cal distingir-ne dos tipus: 1) l’erosió geològica, que és la que té lloc de forma continuada i molt lenta, i de la qual resulta el modelatge del paisatge actual en el seu conjunt; a molt llarg termini, els materials erosionats són l’origen de la formació de roques sedimentàries en el cicle geològic; 2) l’erosió antròpica o erosió accelerada, que deriva de l’eliminació de la vegetació natural per conrear el sòl en vessants, que és a la que es fa referència en parlar de erosió del sòl (hídrica o eòlica); a curt termini, produeix un impacte ambiental rellevant i pels seus efectes negatius per a la producció d’aliments constitueix un tema que forma part de les agendes agrícoles de les agències i organismes internacionals interessats en la producció d’aliments, la nutrició i el desenvolupament sostenible.
Cal destacar que el Libro blanco sobre el tratamiento del suelo en los libros de texto de enseñanza secundaria y de bachillerato en España (2017), elaborat i publicat per la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (el lloc web de la qual és www.secs.com [consultat el 2020]), posa de manifest que aquests textos, lamentablement, només s’ocupen de l’erosió geològica de roques i ni esmenten l’erosió del sòl.