erosió en galeries c. nom. f.

Remoció progressiva de partícules de sòl per l’aigua que flueix sota de la superfície, a causa de l’existència de macroporus, canals deixats per arrels mortes o caus de fauna excavadora. La grandària del canal augmenta a mesura que hi circula l’aigua, que entra pel forat existent a la superfície del sòl i que, en trobar algun tipus de sortida, fa que el canal evolucioni molt ràpidament i formi un tub, un túnel o galeries.
Les partícules de sòl sec de les parets del túnel, en entrar en contacte amb l’aigua, es dispersen (especialment si contenen un cert percentatge de sodi intercanviable) o s’esmicolen (si contenen minerals d’argila expansible) i, en ésser alliberades, són arrossegades en suspensió per l’aigua, de manera que el túnel es va engrandint. La sortida de l’aigua amb la càrrega sòlida pot tenir lloc en un talús o en un barranc. El terreny suprajacent al túnel anirà perdent base i acabarà per col·lapsar, cosa que pot ser l’origen de la formació d’un escorranc.