erosió entre xaragalls c. nom. f.

Erosió hídrica que té lloc a la superfície del sòl entre dos xaragalls contigus a causa de l’impacte de les gotes de pluja i de l’aigua d’escolament superficial difós, que les arrossega vessant avall en suspensió o com a càrrega de fons.
L’aigua circula formant petites onades, que canvien constantment de direcció. Per això, l’arrossegament de partícules és relativament homogeni en l’espai i la totalitat de la superfície del sòl és erosionada amb una intensitat similar, de manera que el sòl va sent decapat per làmines successives (erosió laminar). Les partícules fines (individuals o en agregats) són les més afectades, cosa que provoca un empobriment del sòl en matèria orgànica i nutrients.
És una classe d’erosió característica de les parts altes dels vessants. Resulta difícil d’identificar en els primers estadis, si bé després d’una pluja els elements grossos presenten una superfície molt neta. Es pot diagnosticar que ha tingut lloc al llarg de molts anys observant el color de la superfície del sòl per haver quedat en superfície horitzons subsuperficials: colors blanquinosos, a causa que aflora un horitzó càlcic; colors rogencs, a causa que aflora un horitzó argílic, o colors cendra, a causa que aflora un horitzó àlbic. L’abundància de pedregositat superficial o el descalçat d’arrels constitueixen altres indicadors.