erosió hídrica c. nom. f.

Procés de despreniment, disgregació i transport de partícules o agregats fins de sòl o de fragments de roca per acció de l’aigua, per impacte de les gotes de pluja (erosió per esquitx) o pel flux de l’aigua d’escolament superficial.
Es tracta d’un procés complex, caòtic, dinàmic, irreversible, recurrent al llarg dels anys, progressiu, que es retroalimenta i que produeix efectes desfavorables, tant en el lloc com fora del lloc.
Els canvis en la intensitat dels processos erosius estan relacionats amb els factors següents, entre altres: 1) la intensitat de les precipitacions i la intensitat dels fluxos d’aigua d’escolament; 2) les característiques de la superfície del sòl (pendent, estabilitat de l’estructura, susceptibilitat al segellat, rugositat, infiltració, coberta vegetal); 3) la humitat a les capes subsuperficials del sòl; 4) el tipus d’ús del sòl (coberta vegetal, desforestació a les zones altes, cultiu, tècniques de maneig, sobrepastura); 5) els incendis.
Cal diferenciar l’erosió de sòls a escala de parcel·la de l’erosió de sòls en una conca, on els processos erosius són molt més complexos i difícils de pronosticar, quantificar, modelitzar i combatre.