erosió per esquitx c. nom. f.

Procés d’erosió hídrica causat per l’impacte de les gotes de pluja sobre la superfície d’un sòl nu o amb una coberta vegetal escassa.
L’energia cinètica transferida per l’impacte de les gotes té els efectes següents: 1) desagregació (mecànica i fisicoquímica) dels agregats poc estables a l’aigua; 2) part de les partícules alliberades poden introduir-se en els porus de la capa superficial del sòl (els primers cinc mil·límetres, aproximadament) i donar lloc a la formació d’un segell superficial que, en assecar-se, es transformarà en una crosta superficial; 3) part de les partícules alliberades són projectades cap amunt i lateralment seguint una trajectòria que té dos trams rectilinis (l’inicial, que és inclinat ascendent, i el vertical descendent), de manera que les partícules cauran dins d’un radi d’uns 150 cm, com a màxim, respecte del punt d’origen.
En un sòl en vessant, el procés s’anirà repetint mentre duri la pluja i les partícules alliberades, un cop tornin a la superfície del sòl, tornaran a ser projectades enlaire, cosa que dona com a resultat un moviment en dents de serra vessant avall.
A partir del moment en què es formi una làmina d’aigua que recobreixi la superfície del sòl, les partícules es mouran vessant avall en un moviment de reptació (en anglès, creep) i, si la velocitat del flux és suficient, seran transportades vessant avall per l’aigua d’escolament superficial.