escolament superficial c. nom. m.

Part de la precipitació total que arriba a la superficie del sòl en un episodi de pluja que no arriba a infiltrar-se i que es desplaça ràpidament per la superfície del sòl, més o menys lliurement, fins a arribar a un punt d’aforament o a alguna llera superficial, depressió o massa d’aigua. Constitueix una part essencial del cicle hidrològic i dels processos d’erosió hídrica.
La quantitat d’escolament que es produeix depèn de la quantitat i la intensitat de la pluja i de la taxa d’infiltració (escolament hortonià) o bé de la capacitat de l’aigua de pluja per saturar ràpidament els primers centímetres del sòl (escolament per saturació).
Pot tenir lloc com una làmina d’aigua sobre la superfície del sòl (cas en què s’anomena escolament superficial difós) o bé per vies de circulació preferent, com xaragalls i escorrancs (cas en què s’anomena escolament superficial concentrat).
La quantitat d’aigua d’escolament (Q) es mesura en litres per segon (L s^–1) i es pot calcular amb l’expressió següent:

     Q = C × I × A
C és el coeficient d’escolament; I és la intensitat de la pluja en litres per segon per hectàrea; A és la superfície de la conca que aporta l’aigua, en hectàrees.
En el mètode racional, les unitats d’entrada a l’equació per la intensitat de la pluja canvien a mm h^–1 i el resultat s’obté en metres cúbics per segon, simplement multiplicant per 1/360.
El mètode del nombre de corba, desenvolupat per l’USDA, permet calcular l’escolament en mil·límetres d’altura de pluja utilitzant un nomograma, que té com a entrades els mil·límetres de pluja precipitats i un coeficient anomenat nombre de corba, que s’estima a partir de l’ús del sòl, les possibles mesures de conservació o maneig del cultiu, aspectes relatius a la càrrega ramadera en sòls pasturats o el contingut en humus o fullaraca dels boscos, i la profunditat i la textura del sòl. El mètode també pren en consideració la humitat prèvia del terreny en el moment de la precipitació (condicions I, II i III).
A efectes de reg o de drenatge, s’acostuma a expressar per mitjà del cabal d’escolament, com un volum per unitat de superfície i de temps. L’equació de dimensions és [L³ L^–2 T^–1], per exemple, litres per segon i per hectàrea.