esllavissament rotacional c. nom. m.

Esllavissament que es caracteritza pel desplaçament de sòl o de roca que es produeix al llarg d’una superfície de trencament curvilínia i còncava, i que experimenta un gir segons un eix situat per sobre del centre de gravetat de la massa esllavissada que, a grans trets, conserva la seva forma. És característic de sòls cohesius homogenis i de massissos rocosos fracturats intensament. Es produeix per l’excés de pressions d’aigua i, de vegades, per la modificació de la geometria del vessant.