esmectita f.

Nom d’un grup de fil·losilicats d’estructura 2:1. Es tracta de minerals d’argila expansibles per humectació. L’espaiament basal és variable, d’aproximadament 1,44 -1,56 nm, encara que pot haver-n’hi d’altres pel fet que les làmines estan separades per cations amb un grau d’hidratació variable; o per l’efecte de l’ocupació de l’espai interlaminar per altres compostos. La seva superfície específica és elevada (600-800 m² g⁻¹). La capacitat d’intercanvi catiònic és de 80-150 cmol_c kg⁻¹ d’argila. El grup es divideix en subgrups trioctaèdrics (saponita) i dioactèdrics (montmoril·lonita), que al seu torn es divideixen en més espècies minerals segons la seva composició química.
Pot tenir diversos orígens: 1) trobar-se en roques sedimentàries (p. e., lutites) i ser heretada pel sòl; 2) haver-se neoformat en un medi ric en sílice, magnesi i ferro i condicions de drenatge deficient; o 3) haver-se neoformat a partir dels productes de la meteorització de roques basàltiques. És un constituent primari de la bentonita; és característica dels vertisols.