espai agrari c. nom. m.

Conjunt d’ecosistemes amb aptitud productiva d’ús agrícola, ramader o forestal, transformats per l’explotació i l’ús humà, majoritàriament per aliments i matèries primeres, i que formen part essencial de la matriu del territori.
L’establiment d’espais agraris ha de permetre regular-ne la planificació i la gestió, la conservació i la protecció, el règim jurídic que els sigui aplicable i les modalitats d’intervenció pública, amb la finalitat que el sector agrari no vegi minvades les seves possibilitats de produir aliments amb criteris de sostenibilitat i d’acord amb la legislació ambiental vigent. Amb això s’ha de poder frenar la creixent ocupació de sòl amb aptitud i ús agrícola derivada del creixement urbà i de la construcció d’infraestructures.
En l’àmbit de l’urbanisme, es prefereix referir-se a sòl no urbanitzable, perquè és un terme més clar davant de possibles actuacions sobre el territori.