especificador m.

En classificació de sòls, WRB (2016) utilitza prefixos que s’afegeixen a aquells qualificadors que tinguin requisits especials de fondària. Els prefixos permeten formar subqualificadors que expressin amb més detall la fondària a la qual es presenta una característica. S’han establert els següents subqualificadors (les profunditats s’indiquen a títol orientatiu, amb vista a la classificació cal consultar la clau de WRB): Epi- (a sobre, dins de 50 cm o menys des de la superfície del sòl); Endo- (dins, entre 50 i 100 cm des de la superfície del sòl); Amphi- (present dues o més vegades, a 50 cm o menys i entre 50 i 100 cm); Ano- (límit superior entre 50 i 100 cm); Kato- (límit superior entre 0 i 50 cm i límit inferior a més de 100 cm); Panto- (límit superior a 0 cm i límit inferior a 100 cm o més) i Baty- (profund, a més de 100 cm). Segons a què fa referència la característica, s’utilitzen uns o altres especificadors, amb requeriments de profunditat específics. Poden estar referits: 1) a un punt específic de profunditat (Epi-, Endo-, Amphi-); 2) a un horitzó o capa (Epi-, Endo-, Amphi-, Ano-, Kato-, Panto-); 3) a la part principal o a la meitat o més dins d’un interval de profunditats (Epi-, Endo-); 4) a tot el gruix específic (Epi-, Endo-); 5) si es basa en un percentatge (Epi-, Endo); i 6) a més de 100 cm de profunditat (Bathy-). Si poden aplicar-se dos o més d’aquests especificadors, només s’utilitza el que representa l’expressió més forta. Els qualificadors que tenen un rang de profunditat específic: de 0-50 o de 50-100 cm des de la superfície del sòl, no requereixen un especificador.