Espodosol m. |
CLASSIFICACIÓ, TAXONOMIA I CORRELACIÓ DE SÒLS |
ORIGEN DEL SÒL I ORGANITZACIONS EDÀFIQUES |
|
|
Concepte i morfologia. Ordre de sòls de ST (2014), à cids, que es caracteritzen perquè presenten una acumulació de matèria orgà nica i òxids de Al, i sovint també de Fe, que formen un endopèdon espòdic de color vermellós o marronós.
Gènesi. Són el resultat de processos de podzolització. Ocupen més extensions en à rees fredes amb climes humits, en zones de boscos boreals de resinoses i ericà cies, on es formen a partir de materials originals diversos; mentre que en un clima atlà ntic es troben molt més localitzats i estan lligats a roques mares arenoses, riques en quars (p. e., gresos) i amb una vegetació acidificant en boscos de resinoses purs i en landes d’ericà cies. Alguns espodosols es troben en regions tropicals i subtropicals cà lides on es formen principalment en à rees amb sorres riques en quars que tenen una capa freà tica de nivell fluctuant. Alguns es troben en boscos de frondoses, en selves tropicals o a sota de palmes.
TÃpicament tenen un epipèdon úmbric, alguns presenten a sota un horitzó de color clar (endopèdon à lbic) i a sota un horitzó il·luvial (endopèdon espòdic). A més, poden tenir un horitzó plà cic cimentat per ferro (o Fe i Mn) i matèria orgà nica (Placaquod); un argÃlic o cà ndic (Alaquod à lfic, entre d’altres, un fragipan, restrictiu per al pas de les arrels (Fragihumod, entre d’altres).
Ús i maneig. Són sòls à cids en tot el perfil. La majoria tenen textura sorrenca i alguns, franca. La fertilitat natural és baixa. Presenten una mala mineralització del nitrogen; una pobresa en cations bà sics i de fòsfor (immobilitzat per l’alumini); són pobres en micronutrients (perduts per rentatge); i l’horitzó espòdic pot presentar toxicitat per Al. Depenent de les seves caracterÃstiques i la seva gestió, el tipus d’ús pot ser forestal, pastures o cultius.
Classificació. Amb vista a la classificació, cal consultar la clau. S’han establert els subordres següents: Aquod (amb condicions à qüiques a la part superior); Gelod (molt freds, però sense permafrost, amb règim de temperatura gèlic); Criod (freds, amb règim de temperatura del sòl criic); Humod (amb un horitzó espòdic amb una capa amb un 6 % o més de carboni orgà nic) i Ortod. Correspon al GSR podzol de WRB. |
|
|
|
|
| en Spodosol | es Espodosol | fr Spodosol | gl Espodosol |
|
 |