Esquema FAO per a l’avaluació de terres n. pr. m.

Sistema d’avaluació de la terra qualitatiu, el desenvolupament del qual va ser impulsat per la FAO en la dècada dels anys setanta del segle xx. Va ser elaborat per múltiples especialistes per a normalitzar internacionalment l’avaluació de l’aptitud de la terra i per a fer interoperable la informació. Va ser publicat en anglès en el Soils Bulletin, núm. 32, de la FAO el 1976 i en espanyol, el 1977.
Consisteix a classificar les terres tenint en compte les relacions i el grau de concordança entre les qualitats de les terres i els requeriments d’un cert nombre de tipus d’ús de terres (LUT) específics. Entendre i establir aquestes relacions permet millorar la planificació territorial i l’assignació d’usos a un territori determinat. L’avaluació es pot dur a terme amb diversos nivells d’intensitat, segons la seva finalitat: estudis de reconeixement, estudis semidetallats o estudis detallats.
Es basa en els principis següents: 1) l’aptitud s’avalua i es classifica segons els tipus d’ús de terres (LUT) específics; 2) l’avaluació requereix comparar els avantatges obtinguts en relació amb les entrades requerides per a cada un dels LUT (mà d’obra, aportació de nutrients o construcció de carreteres, entre d’altres); 3) requereix un enfocament multidisciplinari, de manera que han de participar-hi especialistes de diferents àmbits; 4) ha de tenir en compte les característiques físiques, econòmiques i socials de la zona, les quals s’han d’explicitar; 5) l’aptitud es determina amb criteris d’una utilització contínua, de manera que els usos previstos no provoquin la degradació del recurs a mitjà o llarg termini, i 6) l’avaluació requereix que es comparin diversos LUT (p. ex., agricultura i silvicultura, dos o més sistemes agrícoles o un cert nombre de cultius, entre d’altres possibilitats), que és el que confereix fiabilitat a l’avaluació.
L’estructura de la classificació de l’aptitud estableix les categories següents: 1) ordre d’aptitud (tipus d’aptitud), 2) classe d’aptitud (graus d’aptitud dins de cada ordre), 3) subclasse d’aptitud (que indica els tipus de limitacions o els principals tipus de millores necessàries dins de cada classe) i 4) unitat d’aptitud (que indica les diferents mesures de maneig dins de cada subclasse). Una classificació d’aptitud pot abastar la gamma completa d’ordre a unitat o únicament les dues primeres, segons els objectius, l’abast i el nivell d’intensitat de l’estudi.
Els resultats de l’avaluació han d’incloure la informació següent: 1) context (físic, social, econòmic, cultural i mediambiental) en què es fonamenta (dades i hipòtesis); 2) descripció detallada dels tipus d’ús de terres; 3) mapes, taules i textos que mostren els graus d’aptitud de les unitats cartogràfiques; 4) especificacions de maneig i millora per a cada LUT en cada unitat cartogràfica; 5) anàlisi econòmica, social i cultural de les conseqüències de les maneres d’utilització considerades; 6) dades de base i mapes en què es fonamenta l’avaluació, i 7) informació sobre el grau de fiabilitat de les estimacions de l’aptitud.