estagnització f.

Procés redox que té lloc a causa de l’excés d’aigua al sòl (p. e., després d’intenses pluges), que provoca inicialment la saturació d’aigua, preferencialment en els canals d’arrels i en els intersticis entre els agregats. Això provoca la reducció de Fe i Mn a les vores dels porus i cares dels agregats i la seva difusió cap a l’interior dels agregats seguint el flux d’aigua o el gradient redox. L’oxigen de l’aire que queda atrapat a l’interior dels agregats, a causa d’una humectació ràpida, provoca l’oxidació del Fe i Mn, que precipiten, i aquesta oxidació prossegueix en assecar-se el sòl i entrar aire a l’interior dels agregats. El procés dona lloc preferencialment a la formació de clapejats i concrecions a l’interior dels agregats i a l’aparició d’un model de color estàgnic i a la formació d’un Stagnosol, entre altres sòls.