estereoscopi m.

Instrument òptic binocular amb el qual dues imatges planes d’un mateix objecte, preses des d’un punt de vista diferent, ofereixen una sensació d’imatge única en relleu. Hi ha estereoscopis de butxaca (plegables i de petites dimensions), estereoscopis de miralls i estereoscopis restituïdors.
El seu ús és molt freqüent en estudis geomorfològics i en prospecció de sòls per a la fotointerpretació de geoformes i altres trets de la superfície terrestre.