estructura d’una roca¹ c. nom. f.

En morfologia de sòls, expressa que un determinat volum de sòl conserva la mateixa relació mútua de minerals que el material originari, sense deformacions i amb les seves relacions espacials originals. Es pot tractar d’una saprolita, en la qual els minerals no meteoritzats conserven la seva posició relativa. S’inclou en aquest concepte, l’estratificació fina (de 5 mm o menys de gruix) de sediments no consolidats, bé eòlics, al·luvials, lacustres o marins. Constitueix un criteri excloent perquè una capa pugui ser un horitzó del sòl, si conserva en més d’un 50 % (en volum) estructura de roca.