estructura esfenoèdrica c. nom. f.

Estructura macroscòpica del sòl amb una disposició natural duradora de partícules elementals (argila, llim, sorra i molt poca matèria orgànica) unides entre si de manera estable. Les unitats estructurals presenten una orientació preferentment obliqua, tenen forma el·líptica i acaben en angle agut (doble falca); les cares són de planes a lleugerament corbades, de vegades polides, i sovint amb estries paral·leles, degudes a la fricció d’uns agregats amb els altres, a causa de processos repetits d’inflament i contracció (expansió i retracció) de la matriu del sòl. És característica de sòls rics en argiles expansibles (inflables) del grup de les esmectites. És característica dels Vertisols (ST, WRB) i de sòls amb caràcter vèrtic.