estructura massissa c. nom. f.

A escala macroscòpica, disposició natural de partícules elementals d’un sòl (argila, llim, sorra i molt poca matèria orgànica) sense arribar a formar unitats estructurals o agregats per absència de fissures i per la cohesió de les partícules entre elles. Té una porositat escassa, fet que és molt desfavorable per a l’emmagatzematge i el flux de l’aigua i els gasos, cosa que condiciona el moviment de l’aigua en el sòl, l’activitat biològica i la penetració de les arrels.
Els prismes de més de 30 cm de diàmetre s’inclouen en l’accepció estructura massissa, si no hi ha cap subestructura que els divideixi.