extracció amb ditionit-citrat-bicarbonat c. nom. f.

Mètode de dissolució selectiva (DCB, Mehra i Jackson). L’extracció proporciona una bona estimació del Fe i Mn en òxids i oxihidròxids cristal·lins, no cristal·lins i lligats a la matèria orgànica. El medi alcalí és més efectiu per a extraure les formes lliures de Al que amb ditionito-citrat (DC), però menys que amb oxalat amònic, com passa amb els aluminosilicats no cristal·lins com al·lòfana o imogolita. La seva acció sobre altres components del sòl (Fe i Mn en òxids i oxihidròxids cristal·lins, no cristal·lins i lligats a la matèria orgànica) és similar al de l’extracció amb ditionit-citrat (DC).
Consisteix en extraccions successives, les dues primeres amb una solució d’amortiment de citrat sòdic (0,3 m) bicarbonat sòdic (1 m) i hidrosulfit sòdic (ditionit sòdic) (0,2 g per 5 ml de tampó i 0,5 g de sòl), en calent, i dues amb només el tampó citrat-bicarbonat. Combina l’acció complexant del citrat, un medi reductor (l’hidrosulfit) i un pH alcalí (que millora la seva acció sobre aluminosilicats no cristal·lins i formes lliures de Al).
Als sistemes de classificació (ST, WRB) es poden utilitzar tant l’extracció amb ditionit-citrat, com l’extracció amb ditionit-citrat-bicarbonat amb els mateixos objectius.