factor clima c. nom. m.

En edafogènesi, factor formador del sòl en el model proposat per H. Jenny (1941). A l’equació general de l’edafogènesi es refereix a l’efecte del clima general o macroclima sobre la formació del sòl, que s’aplica a sòls monocíclics.
El clima, considerat de forma general, incideix, entre altres aspectes: 1) de forma directa sobre: la velocitat de les reaccions químiques que, en presència d’aigua, augmenta amb la temperatura (llei d’Arrhenius); les translocacions, que necessiten aigua perquè pugui tenir lloc en el sòl; l’activitat biològica, que requereix aigua i energia; l’evapotranspiració; la descomposició de la matèria orgànica, que és molt ràpida en regions tropicals càlides i humides i extremament lenta en medis freds o en els saturats d’aigua; i els processos de congelació-descongelació, entre altres aspectes; i 2) de forma indirecta sobre el tipus de vegetació; el creixement de les plantes; el tipus i quantitat de matèria orgànica incorporada al sòl, etc.