factor organismes vius c. nom. m.

En edafogènesi, factor formador del sòl en el model proposat per H. Jenny (1941). Fa referència al conjunt d’organismes vius (fauna i flora) que influeixen en la formació d’un sòl.
Accions directes: 1) contribueix a la meteorització de les roques i minerals; 2) determina el contingut i característiques de la matèria orgànica en el sòl, amb aportacions de restes orgàniques en superfície o en la part superior del sòl i per les substàncies orgàniques excretades per les arrels, que interaccionen amb els components minerals, fet que afavoreix la formació de micro i macroagregats; 3) augmenta la porositat i facilita el moviment de l’aigua i els processos de translocació de components; 4) protegeix davant dels processos erosius, entre altres aspectes.
Accions indirectes: 1) equilibri d’energia al sòl; 2) microclimes específics, p. e., per l’ombra de les capçades dels arbres o el gruix de la fullaraca, que poden influir en la temperatura del sòl.
Aquest factor depèn fortament dels altres factors de formació del sòl, de manera que no compleix la condició de ser una variable independent, tal com es requereix en l’equació de Jenny. No obstant això, es poden establir bioseqüències de sòls, on els altres factors romanen constants o llur variació no influeix de forma significativa sobre les característiques dels sòls estudiats, p. e., en el contacte entre sòls de bosc i sòls de praderia.