Ferralsol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen un horitzó ferràlic el límit superior del qual es troba dins dels primers 150 cm; no tenen un horitzó àrgic llevat que compleixi determinats requeriments; i no presenten altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben en la clau davant del GSR Ferralsol. L’absència d’un horitzó antroedafogènic de molt gruix els diferencia de l’Anthosol Ferralic; l’absència d’un horitzó nític els diferencia del Ferralic Nitisol (WRB 2014).

     Les principals característiques generalment són: perfil de gruix gran, amb límits difusos entre horitzons, de tipus A AB Bo, i possiblement amb un Bw a sota; amb acumulació residual amb elevats continguts d’òxids de Fe i Al; escassa quantitat de minerals meteoritzables (menys d’un 10 % a la fracció 50-200µm); textura fina a l’horitzó Bo; a les fraccions sorra i llim hi predomina el quars i a la fracció argila minerals d’argila de baixa activitat (caolinita), així com gibbsita i òxids i hidròxids de Fe, Mn i Tu; són de color groc si predomina la goethita, o vermell, si ho és l’hematita i la maghemita; presenten càrrega variable, positiva o negativa en funció del valor del pH; si el valor del pH del sòl és baix, hi ha un predomini de càrrega positiva i la capacitat d’intercanvi aniònic és més gran que la capacitat d’intercanvi catiònic; en aquest cas el pH determinat en una suspensió amb KCl és més gran que el valor del pH en aigua; el contingut d’argila naturalment dispersa normalment és de menys de 10 %, l’argila es troba unida als òxids de Fe i Al i forma microagregats amb la caolinita, pseudoarenes i pseudollims. Sovint presenten línies de pedres (en anglès, stonelines) de quars, a la part inferior del perfil, que s’atribueixen a la intensa activitat excavadora de tèrmits que transporten material fi cap a la superfície. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Ferritic, Gibbsitic, Petroplinthic, Rhodic, Acric, Skeletic, Geric, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.

Gènesi. Els ferralsols s’han format principalment en climes tropicals humits; a partir de diferents tipus de materials, principalment roques amb abundància de minerals meteoritzables, en superfícies geomorfològiques molt antigues, estables, principalment planes i ben drenades. Les altes temperatures i la humitat amb una penetració profunda, al llarg de períodes de temps molt perllongats (milions d’anys) han donat lloc a processos de meteorització molt intensos i profunds. No és possible reconèixer, a partir de la localització i disposició dels minerals, el tipus de roca a partir de la qual s’han format els horitzons del sòl, no obstant això, si procedeix de roques bàsiques, hi haurà un contingut més elevat d’òxids de Fe i pseudoarenes i pseudollims, que si procedeixen de roques àcides, cas en què la caolinita serà més abundant. Els processos edàfics que hi han tingut lloc són: rentatge de cations bàsics i mobilització i rentatge de gran part del silici; neoformació i enriquiment relatiu d’òxids de Fe i neoformació d’argiles de tipus caolinita i de gibbsita, Al(OH)₃. En aquestes condicions és característica la formació de microagregats d’argila cimentats pels òxids de Fe, que formen pseudoarenes i pseudollims. En aquells casos en què tinguin un horitzó àrgic, és molt antic o s’ha format per processos diferents de la il·luviació i pot estar sobreposat o no a l’horitzó ferràlic. Hi pot haver altres processos que s’indiquen per mitjà de qualificadors.

Ús i maneig. Grup de sòls de molt baixa fertilitat química (reserva de nutrients molt baixa, capacitat d’intercanvi catiònic de l’argila inferior a 16 cmol_c kg⁻¹; acidesa elevada i possible toxicitat per alumini; fixació de fosfat, entre altres condicionants). Les propietats físiques són acceptables, bona aeració i bona permeabilitat, degut a la presència de pseudoarenes; si bé la capacitat de retenció d’aigua disponible per a les plantes és baixa, cosa que es pot compensar per la gran profunditat efectiva del sòl. La quantitat de nutrients disponibles per a les plantes depèn gairebé exclusivament de la quantitat i qualitat de la matèria orgànica aportada al sòl per la vegetació. A les zones tropicals humides, després d’aclarir el bosc original, s’utilitzen per a pastures; amb artigatge es practica una agricultura itinerant de subsistència; i, amb aportació de fertilitzants i esmenes, tenen un aprofitament agrícola per blat de moro, mandioca, cafè, cacau, banana, palma d’oli, entre altres cultius.

Classificació. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) un horitzó ferràlic el límit superior del qual es troba dins dels primers 150 cm; i 2) no tenir un horitzó àrgic que comenci en el límit superior de l’horitzó ferràlic o a menys profunditat, llevat que l’horitzó àrgic en els seus primers 30 cm tingui: o bé menys d’un 10 % d’argila naturalment dispersa; o bé propietats gèriques; o bé tingui un 1,4 % o més de carboni orgànic del sòl. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors. A més de complir amb altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR.

     A ST (2014) s’inclouen dins l’ordre Oxisol, sòl amb un endopèdon òxic; a la classificació francesa CPCS (1967) s’inclouen dins dels sòls ferral·lítics.