ferro m.

Element químic metàl·lic, de símbol Fe, nombre atòmic 26 i pes atòmic 55,84, que pot actuar amb estat d’oxidació +2 (reduït, amb colors grisosos, blavosos o verdosos, soluble) i +3 (oxidat, amb colors vermellosos o bruns groguencs, precipitat). Els seus òxids i oxihidròxids constitueixen els elements cromògens més generalitzats en els sòls. Els òxids de ferro tenen una funció important en els processos d’adsorció i d’agregació d’un sòl. Els canvis d’estat redox del ferro solen portar aparellats canvis de pH; així, quan un sòl s’inunda, el pH augmenta (l’acidesa disminueix), amb la semireacció: Fe(OH)₃ + e⁻ + 3 H⁺ ⇄ Fe²⁺ + 3 H₂O. És un element essencial per a les plantes, un micronutrient. La deficiència de ferro en la planta no és deguda al fet que en manqui en el sòl, sinó a problemes de bloqueig en l’absorció, com els que deriven de la presència de l’ió hidrogencarbonat (HCO₃⁻) que en sòls calcaris indueix clorosi fèrrica.